12 de marzo de 2009

ANBOTO 15/03/09


Gorbea rekin batera (1.482m), jaurerriko tontorrik ezaugarritsu eta irrikagarriena, eta Euskal Herri osoan ezagunenetariko bat. Beti magia, mito eta kondairaz inguratutako mendia. Euskal geografi zailak duen toki askotatik ikusgarria, kokatzen garen isurialdearen arabera konfigurazio ezberdinak erakutsiz.
Anbotok hiru isurialde aurkezten ditu: Iparra, hegoa eta Ekia, Mendebaldekoa gailur-ertz latz bat delako baina ibiltarte oso errezekoa. Gailur-ertz honetan bigarren mailako tontorrak kokatzen dira: Kurtzeta (1202m.) eta Sailtzen Puntie (1257m.). Ipar aurpegia Atxondo bailararen gain amildu egiten da, mila metro baino gehiago beherago. Oso latza da baina egingarria. Bi gailur-ertzengatik laukitua aurkitzen da. Frailia-koa, izena ematen dion monolitoarengatik bukatua, eta Anbotoko Damie-rena, Anbotoko Andrearengatik banatzen duena, lokalki euskal mitologiaren Mari jainkosa ezagutzen den izenaz. Bakarrik eskalatzaile trebeenak aurre egin ahal izango dituzte mutur zailtasuneko bere bide luzeak. Hego aurpegia errezena da, lapiaz erraldoi bat bezela agertuz arraildua eta defenditua, noiz behinka, irtengune harkaiztsuengatik.
Isurialde honetatik bide Normala igarotzen da zein bere hasiera Urkiola (713m.) santutegian duen, izen berdineko parke naturalaren sarrera.

Junto con Gorbea (1.482m), la cumbre más característica y codiciada del señorio, y una de las más conocidas en todo Euskal Herria. Montaña siempre envuelta por la magia, el mito y la leyenda. Visible desde muchos lugares de la complicada geografía vasca mostrando diferentes configuraciones según la vertiente donde nos situemos.
El Anboto muestra tres vertientes: Norte, Sur y Este, ya que la Oeste es una arista escabrosa pero de recorrido muy sencillo. Sobre esta arista se sitúan los picos secundarios de: Kurtzeta (1202m.) y Sailtzen Puntie (1257m.). La cara norte se precipita sobre el valle de Atxondo, más de mil metros más abajo. Es muy abrupta pero practicable. Se encuentra encuadrada por dos aristas. La de Frailia, rematada por el monolito que le da nombre, y la de Anbotoko Damie, que la separa de la Dama de Anboto, nombre con que se conoce localmente a la diosa Mari de la mitología vasca. Sólo los escaladores más experimentados podrán afrontar sus largas vías de dificultad extrema. La cara sur es la más sencilla, mostrándose como un gigantesco lapiaz cuarteado y defendido, en ocasiones, por pequeños resaltes rocosos. Discurre por esta vertiente la vía Normal que tiene su inicio en el santuario de Urkiola (713m.), entrada al parque natural de igual nombre.

3 de marzo de 2009

Este sábado 7 de Marzo se va a realizar una proyección de un montaje musical con todas las fotos del año pasado a las 19:30 en Bikupe. Tras ésta habrá una cena también en Bikupe. Los interesad@s en cenar deberán avisar, la cena cuesta 15 euros.